la plata

El lloc és ben bonico. Dues dotzenes de quadres mal penjats, cadascun d'un pare i una mare diferent, ni vincle familiar ni estètic ni res de res, però i què? És moníssim.

Un parell de taules xicotetes i tres o quatre grans, una mini barra, dos cambrers (el treballador i el simpàtic) i tres ventiladors anant a tota pastilla. 

Les tapes molt però que molt bones i el preu ens ha semblat fins i tot barat, un vermut quasi perfecte ('quasi' perquè no tenen tirador de cervesa). Però cap problema, la tenen format 1/5 o 1/3, i tenen un vi tinto fresquest boníssim servit en aquells gotets de café de vidre de quan les dos erem minyonetes.
Tres barrils i tres cartellets (vino rosado, vino tinto, vino blanco) que t'aseguren felicitat vermutera.

a euro el xato de vi.

Ens sorprenen només arribar:

- Teniu carta de tapes?

- No, no hay. Sólo hay cuatro platos: pescaito frito, anchoas, butifarra i ensalada de tomate.

(Ho diu tot de tirereta i sense respirar).

- Mmmm, qué bé! Hui no haurem de decidir gaire. 

(i s'ens il·lumina la cara per dins i per fora)



Hem demanat les quatre tapes i no sabriem dir quina de totes és la millor, potser el peixet.. o la butifarra..? Haurem de tornar a anar per decidir-ho.
On està?

bar tropezón



La cita era: diumege, a les dues del migdia, ciutat vella, plaça de la Mercè... però el bar que tocava era tancat i mirant amunt per tal d'il·luminar-se una mica l'hem vista!! Però què fa esta Super Mare de déu dalt de la cúpula?

Total, que després de procesar el detall de l'esglèsia, ens hem tingut que aventurar pels carrerons nostàlgics i laberíntics del gòtic amb l'esperança de trobar un lloc on fer unes bones tapes. Ha estat un plaer deixar-nos portar per l'encant d'aquests carrerons, mentre anem descobrin placetes amb molt d'encant, una teteria, una esglèsia, restaurants,... racons i raconets,  fins que ens decidim pel Bar Tropezón. El trobem de retruc, però de seguida ens adonem que l'hem encertat.







safata de musclos i seitons espectaculars!



Encara no haviem provat ni trobat uns seitons tan bons un diumenge vermut. En aquest bar no serveixen les tapes en plat sinó en safates enormes d'alumini, ho tenen tot: calitat i quantitat!

És un lloc petit però aprofitat, agradable i rustic, molt rustic. Amb un cuiner darrere de la barra dels de 'tota la vida' que et dona confiança i gana. Avui hem escollit musclos, seitons i peixet fregit, tot espectacular! 



És al carrer Regomir 26. 

el vaso de oro

El primer carrer a mà esquerra, quan arribes amb metro a la Braceloneta és el carrer Balboa. I a la primera cantonada del Balboa està la Cervecería el Vaso de oro, un bar ben peculiar.

Abans d'entrar ja ens sorpren la rotulació d'un dorat kitsch i la tipografia d'una lletra ja obsoleta. Un cop dins: parets recobertes amb fusta fosca fins al sostre, remats i aplics amb dorats, miralls per tot arreu, lampares (provablement descatalogades) d'un dorat enlluernador i, per si no hi havia prou, els cambrers van uniformats amb una peculiar casaca més pròpia del comandant de "Vacaciones en el mar" que d'un bar de tapes.

Lo passat de moda s'encomana a tot el local, els cambres són com una làmpara antiga més, però saben tirar molt bé la cervesa, cosa gens fàcil (ho dic per experiència, tant pels molts anys de cambrera com de consumidora habitual).



les làmpares descatalogades

 


cambrer-comandant

 



 El local és super estret i molt llarg, però a petar de gent. Parroquians de tota la vida es reparteixen per tota la barra. Tapes... moltes, però a nosaltres no ens atruen gaire.

Un dels plats més típics per menjar ací és el "filet de solomillo amb foie i ceba a 24 € però aquest cap de setmana ja hem gastat prou i ens decidim per una ensaladilla de tonyina picantona, per cert, molt recomanable, uns seitons i unes cerveses de tirador ben tirades.



     com anar?



cal papi

Tornem a la Barceloneta, al carrer Atlàntida 65, prop de la Plaça del Mercat i també del Bar Electricitat.

Cal Papi és un d'aquests bars de tota la vida amb una decoració marinera, taules de marbre, botes de fusta i una barra plena de tapes.

Però, tot i què a nosaltres ens sembla que no és per a tirar coets... val la pena anar-hi tan sols per provar els bunyols de bacallà. Estan espectaculars!             Uns bunyols que res tenen a veure amb el típic bunyol fet de pasta arrebossada, sinó que són trossos de bacallà arrebossat. Amb un cruixent perfecte i gens oliosos.Torno a dir: espectaculars!

Quan hem arribat no enteniem perquè el "bar electricitat" (que està just a la cantonada del davant) estava a tope, amb una petita cua de gent esperant a la porta i tot. I ací en "Cal Papi" perquè sols hi ha plenes dues taules i la nostra?

Bé, no volem que aquelles canailles estupendíssimes que provarem un diumenge al bar electricitat ens condicionen el matí i decidim donar-li un vot de confiança al papi.

Així que demanem la tapa de bunyols de bacallà a 8 euros,

una galleda de musclos a 7 euros,

... i dos vermuts negres de la casa, és clar!

Unes pells de bacallà a 0 euros, el cambrer s'ha enrotllat una mica.

mundial bar

Passejar pel Born és sempre un plaer. Avui ens toca el Mundial Bar, tot un clàssic.
Entre el carrer Carders i la plaça de Sant Agustí Vell està aquest local de tota la vida. Barra de marbre, tapes de peix fresquet super ben fet, vermut de la casa, ambient de barri... té tots els ingredients per disfrutar del plaer de fer un bon vermut de diumenge assolellat.

La decoració és ben especial. Les parets són plenes de fotos en blanc i negre de boxadors, perquè fins als anys seixanta, gràcies a la relació del propietri amb el món de la boxa, fou lloc de contacte dels futurs púgils. Val la pena dedicar-li una ullada.

A més de menjar bé, hem pogut viatjar en el temps envoltades de bóxers, uns bóxers què probablement podien haver sigut els nostres avis...si totes dues haguesim nascut a Barna en lloc de a la nostra terreta, jeje. Qui sap si les netes de Joaquin Torregrosa, Rafa Valdés o López Gallego.

    

L’elecció del vermut ha estat immillorable: tellines amb un bon raig de llimona, xipirons arrebossats i dos vermuts "relajaos" (com els diuen ací). I a més a més, afegint-li una meravellosa càrrega novedosa, quasi afectiva i tot: els primers glops de mar de la meua vida (les meues primeres ostres) les vaig probar aquí, al bar mundial.

“Un poquito de pan?” Ens diu el cambrer de les arracades. Però...qui vol maquillar aquest espectacle de sabors amb trocets de pà, si us plau? Li diguem un "no, merci, dos vermuts més" i marxa cridant ¡DOS RELAJAOS! com si portés un altaveu a la gola.
Es pot demanar més a un diumenge? Potser sí. Dos glops de mar més, abans de marxar!!

a dos euros cada glop de mar

com arribar-hi

cala del vermut

Prop de la Catedral, en una cantonada dels carrers estrets del barri gòtic, s'hi amaga una cala, la Cala del Vermut. Fora, les lletres blanques pintades sobre els vidres de les portes anuncien les tapes més preuades.

Dins, un local petitó, acollidor, de parets blau... blau de mar?! i envoltades de velles xarxes de pescador penjades per tot arreu, és possible saborejar un vermut sencill i de qualitat.
Decoració marinera, taulestes altes i rodones, on la botella de sifó ja és a punt per gaudir d'un vermut de diumenge. També té un altell on s'hi està la "mar" de bé, amb molt bona perspectiva del local, de les tapes i de la clientela variopinta: quatre iaies encantadores pro vermut dominical, si, si, també!
Avui dues tapes fredes i lleugeres que ens anunciïn que l'hivern ja vol dir-nos adèu? Fa un sol de pasqua maco per gaudir de les bones eleccions: seitons amb olives i els  minipebrots farcidets de formatge de la cala.

minipebrots farcidets amb formatge
a 1 euro la unitat





vistes panoràmiques des de l'altell de la cala 



bar electricitat

En una cantonada, de la plaça del mercat de la Barceloneta, es troba el bar Electricitat. Darrere les pesades portes de ferro forjat s'hi amaga un tresor del passat, un bar dels d'abans. Taules de marbre, neveres de fusta, un pilo de botes de vi i les nostàlgiques botelles de sifó que no falten en cap taula. L'ambient és realment especial, al que cal afegir un servei ràpid, peculiar i espontani.



demanar taula a Koki 'el hombre intranquilo' 





Tot aquest desordre és la combinació d'un vermut de diumenge difícilment millorable. Gambeta petita fresquíssima, esqueixada amb aquell punt de sal perfecte (tan difícil de trobar quan la fas a casa) i unes canyailles presentades amb molta gràcia. Afegim-li una ampolla de vermut i un sifó per a ser feliç, va!.

Què és típic menjar? Diuen que la tapa estrella de la casa és l'ensaladilla de cranc, els musclos amb verduretes i el pa amb tomàquet i lacó. Però, per a nosaltres, la tapa imprescindible del bar Electricitat són aquestes canyailles acompanyades de la salsa (no sabem ben bé de què és però que està per a morir-se) on poder-les sumergir, un cop punxades amb el palillo de pinxo moruno. Mmmmmhh, però quina meravellaaaa. Com anar-hi?



canyailles imprescindibles a 4,50 la tapa



PD. Encara es pot afegir un plaer més, si cal. Un passeig per la platja de la Barceloneta mentres et menjes un cucuruxo de 'dulce de leche' de la millor geladeria argentina de Barcelona.

la bombeta

La bombeta picava com un dimoni, així que la cervesa ens ha entrat de categoria!

El lloc té el seu què, la barra té la seva gràcia, però potser dóna per fer-se unes bombetes i res més. Nosaltres hem pres la tapa de bombeta (3,60 les dues), dues canyes i a volar. Els cambrers molt, molt simpàtics no són, i tampoc tenia molt d'encant el lloc. Tot i així, per probar les bombes hi cal anar.

Abans de les 13.00 hem pogut escollir tauleta i tot, quan hem sortit, a la una passada, anava creixent una cua d'espera a la porta que ens ha deixat ben parades...

dues bombetes i les canyes per 8,60 euros

Vols anar-hi?